abissar embalçar enfonsar, destruir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Enderrocar fins arran de terra. assolar desolar arranar. Han arranat el molí vell. talar(poblats, camps, etc.) abatre, destruir, rasar. 2 Tallar arran. tallar. 3 rasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 enderrocar. 2 Fig. destruir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 espatllar, destruir. 2 (afollar-sepron.) avortar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desguarnir desormejar(nàut.) desarborar(nàut.) 2 destruir. 3 desparellar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

traspintar, destruir el pintat, per exemple, d'una roba pintada. Cp. destenyir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 esborrar. 2 destruir. 3 (delir-sepron.) desitjar. 4 Fer delir: Fer gruar. Tantalitzar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 embordeir-se embordonir-se 2 castrar(->) esterilització. 3 Destruir els gèrmens microscòpics que hi pot haver en alguna cosa. desinfectar pasteuritzar(esp. la llet.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

envaïment incursió, invasió passatgera. irrupció, invasió sobtada i violenta. coneguda, invasió bèl·lica d'un país, amb el fi de saquejar-lo. ràtzia, incursió en un territori enemic per robar o destruir. cavalcada(ant.), incursió de la cavalleria en territori enemic. Cp. ocupació Manuel [...]

1 destruir, gastar. devorar(fig.). Les flames devoraven goludament l'embigat ressec. 2 menjar, beure. sumir, consumir, el sacerdot, el pa i el vi eucarístics. 3 (consumir-sepron.) (s'usa sobretot fig.) querar-se, consumir-se alguna cosa a poc a poc. migrar-se migrolar-se amigrançar-se [...]